1.- MAX OPHÜLS: Le plaisir (1952)

Film basat en tres contes de Maupassant :  Le masque,  La maison Tellier  i  Le modèle.

“A  Le plaisir , es parla molt de “temps perdut”: és cert que és en referència a la cançó de Béranger més aviat que a la Recherche – però en Ophuls era habitual aquest tipus de modèsties … Tota la seva obra està travessada per les nocions tant estimades per Proust de  “felicitat fugitiva” i de “intermitences del cor”  Claude Beylie  “Note sur Proust et le cinéma”  L’Avant-Scène de cinéma,  321-2 (1984).

D’altra banda, Maupassant va escriure   La maison Tellier  el 1881 molt avans de que Proust escrigués  À l’ombre des jeunes filles en fleurs. I anteriorment Wagner a  Parsifal, a l’acte II, ja parlava de les dones-flor. Ophuls recull totes aquestes influències i les dels quadres de Renoir.

                                                                                          —–

2.-JEAN RENOIR: The River (1951)

Quan el Narrador(a)  és una de les “noies en flor” i el mar de Balbec es substituit pel riu Ganges a la regió de Bengala de la Índia. El mateix to malenconiós, el despertar de l’amor en l’adolescència, el grup de noies enamorant-se d’un únic noi, el narrador(a) aspirant a ser escriptor(a), etc.

.                                                                                 —–

 

3.-ALAIN RESNAIS: Hiroshima mon amour (1959)
                                                                                .
Wolfgang A. Luchting: Hiroshima, mon amour, Time and Proust
The Journal of Aesthetics and Art Criticism
Vol. 21, No. 3 (Spring, 1963), pp. 299-313

descarga-1

Anuncis