“Puis un jour, je me décidai à faire dire à Albertine que je la recevrais prochainement. C’est qu’un matin de grande chaleur prématurée, les mille cris des enfants qui jouaient, des baigneurs plaisantant, des marchands de journaux, m’avaient décrit en traits de feu, en flammèches entrelacées, la plage ardente que les petites vagues venaient une à une arroser de leur fraîcheur ; alors avait commencé le concert symphonique mêlé au clapotement de l’eau, dans lequel les violons vibraient comme un essaim d’abeilles égaré sur la mer. Aussitôt j’avais désiré de réentendre le rire d’Albertine, de revoir ses amies, ces jeunes filles se détachant sur les flots, et restées dans mon souvenir le charme inséparable, la flore caractéristique de Balbec ; et j’avais résolu d’envoyer par Françoise un mot à Albertine, pour la semaine prochaine, tandis que, montant doucement, la mer, à chaque déferlement de lame, recouvrait complètement decoulées de cristal la mélodie dont les phrases apparaissaient séparées les unes des autres, comme ces anges luthiers qui, au faîte de la cathédrale italienne, s’élèvent entre les crêtes de porphyre bleu et de jaspe écumant.”

M. Proust:  “Sodome et Gomorre”

Deauville-Trouville, la platja i el front marítim (film de Gaumont, 1912)

Deauville-Trouville, la plage et le front de mer és un film anònim de Gaumont de 1912 que ens mostra les activitats de lleure que es duien a terme durant l’estiu a Deauville. És excepcional pel fet de ser un dels primer films rodats en color.

Gaumont va desenvolupar un procediment que incloïa la invenció i posada a punt d’una complicada càmera amb tres objectius, als quals s’adossava diferents filtres acolorits, el desenvolupament d’una pel·lícula hipersensible -una gesta per l’època-, i un projector especial, capaç de sincronitzar tres pel·lícules a la velocitat de 16 fps, i que havia de ser refrigerat amb aigua freda. El procediment va ser conegut com Chronocrome.
Però va resultar massa costós i complex com per seguir avançant.  Es va tancar la sala que Gaumont havia habilitat per a aquest tipus de projeccions a Montmartre, el Gaumont Color .Tot i això, Gaumont, sense saber-ho, amb el seu revolucionari procediment havia establert les bases per al que seria més tard el procediment definitiu, el Technicolor.

Aquí reprodueixo un  fragment d’aquest film, afegint-hi música de Debussy (La mer, Jeux de vagues). Si el voleu veure sencer, visiteu l’exposició Art i Cinema, 120 anys d’intercanvis feta per La Caixa en col·laboració amb la Cinémathèque francesa. En una de les sales, hi ha el film  Deauville-Trouville, la plage et le front de mer  que dura 6′ 29”.

Advertisements