El cicle Proust i el cinema, una relació impossible?,  organitzat entre la Filmoteca de Catalunya i la Societat Catalana d’Amics de Marcel Proust, es va projectar a les sales de la filmoteca del 12 al 31 de desembre de 2017, amb gran assistència de públic. Pretenia analitzar perquè hi ha tan poques adaptacions de l’obra de l’escriptor, especialment d’A la recherche du temps perdu. Potser el motiu sigui la dificultat d’enfrontar-se a un text tan complex i extens o potser senzillament ha acabat per imposar-se la idea inicial de Proust que “el cinematògraf ens allunya de la percepció real”. Potser, simplement, el fet que algunes de les escasses adaptacions de la novel·la al cinema hagin estat estrepitosos fracassos comercials ha fet impossible abordar nous projectes: El cinema a la recerca de Proust, en un nou cicle aquest desembre.

1.-PRESENTACIÓ, ‘PORTRAIT-SOUVENIR MARCEL PROUST’ I TAULA RODONA

Foto: Valèria Gaillard

El cicle es va iniciar el dimarts 12 de desembre amb una presentació de la Societat Catalana d’Amics de Marcel Proust a càrrec d’Amadeu Cuito, president de la societat, i una introducció al cicle a càrrec del psicòleg  Jordi Ballabriga.

Tot seguit es va projectar el documental  Portrait-souvenir: Marcel Proust (1962) realitzat per Gérard Herzog. És un capítol d’una sèrie de la televisió francesa dels anys 60, que fa un retrat de l’escriptor francès a partir dels testimonis que van conèixer l’autor, que expliquen els seus trets de caràcter i com els va impactar la seva obra. Destaquen Jean Cocteau, François Mauriac, Daniel Halevy (amic de Proust des dels temps del Lyceu Condorcet, el testimoni més antic), Simone Caillavet (model de Mmlle. de Saint Loup, que Proust visita una nit quan tenia 13 anys per poder fer-ne un retrat fidedigne) i, sobretot el de la seva majordoma Céleste Albaret, el testimoni més emotiu, que ens explica en detall l’agonia de l’escriptor.

Foto: Valèria Gaillard

La projecció del film es va complementar amb una taula rodona en la qual van participar Jordi Ballabriga, la catedràtica de filosofia i professora associada al UB Mercè Coll i el cineasta Albert Serra. Mercè Coll va parlar de les relacions entre la literaura i el cinema, Jordi Ballabriga va comentar l’interès de Proust pel cinema i, a l’inrevés, l’interès del cinema per Proust. Finalment, Albert Serra va desenvolupar la idea de la impossibilitat d’adaptar el text de Proust al cinema: “L’ exhibicionisme lingüistic de Proust no pot tenir equivalents en imatges”.

2.-‘CÉLESTE’ DE PERCY ADLON

L’endemà, dimecres 13, es va projectar el fim Céleste (1980) de Percy Adlon que va presentar Annalisa Mirizio, professora agregada Serra Hunter de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Després d’haver vist una aproximació documental a la vida de Proust el día anterior aquest día es va poder veure un biopic des de la ficció.

El film es basa en les memòries de Céleste Albaret “Monsieur Proust” (1973), i descriu la vida quotidiana dels darrers anys de vida de l’escriptor des del punt de vista de la seva criada. Majordoma, cuinera, secretària, confident, va estimar molt al seu amo. I ell també la va estimar. Com deia Antoine Bibesco “Proust només va estimar dues persones a la seva vida: la seva mare i Céleste”.

3.- ‘UN AMOUR DE SWANN’ DE VOLKER SCHLÖNDORFF

El cicle també va projectar el dijous 14 l’acadèmica Un amour de Swann (Volker Schlöndorff, 1983), que en un sol dia narra les peripècies d’un amor que, a la novel·la homònima de Proust, dura més de dos anys. Àngel Quintana  va ser l’encarregat de presentar-nos aquest film.

L’acció del film passa immediatament avans del naixement del Narrador de la Recherche. Amb guió de Peter Brook i Jean-Claude Carrière, és un exemple d’adaptació literal de personatges, diàlegs i situacions a la qual li falta l’esperit de l’obra: la profunditat, la riquesa del món emocional, la importància del temps, la reflexió sobre l’enamorament. Premis Cèsar a l’ambientació i vestuari.

4.-‘LE PLAISIR’ DE MAX OPHÜLS

Finalment, el divendres 15, mentre s’estrenava a tot Barcelona Star Wars amb un desplegament espectacular, a la filmoteca hi va haver ple absolut per veure Le plaisir  (1952) de Max Ophüls.  La presentació va anar a càrrec de la periodista i crítica cinematogràfica Imma Merino.

Si ‘L’amour de Swann’ era una adaptació de la lletra pero no de l’esperit de Proust, aquí es a l’inrevés. Film basat en tres contes de Maupassant :  Le masque,  La maison Tellier  i  Le modèle . Segons Claude Beylie, “A  Le plaisir , es parla molt de “temps perdut”: és cert que és en referència a la cançó de Béranger més aviat que a la Recherche – però en Ophuls era habitual aquest tipus de modèsties … Tota la seva obra està travessada per les nocions tant estimades per Proust de  “felicitat fugitiva” i de “intermitences del cor”.Els moviments de càmara ininterromputs, envolvents i sinuosos d’Ophüls serien semblants a les frases llargues, analítiques i que relacionen fets diversos de Proust.

El calendari de projeccions dels films és el següent:

Anuncis